• Facebook - Black Circle
  • Twitter - Black Circle
  • Vimeo - Círculo Negro
  • Instagram - Black Circle

LGC Films - 2019

Una història de resistència, art i...vida.
Un any més

CA I FR I EN I ES

· Paco Bernal, el protagonista

El protagonista: Paco Bernal. Unes línies d'introducció.

 

Paco Bernal ha tingut dos directrius que han marcat la seva travessia per la vida, les resistències i les diferències.

Des de molt jove, Paco ha patit problemes de pulmó. Als 24 anys va patir un seriós problema que el va col·locar a les portes de la mort. Els metges van informar que no hi havia moltes expectatives. Rosa, la seva germana, li va comentar llavors que calia resistir, que la vida era massa valuosa com per deixar-la escapar. Es van prometre mútuament que, a partir d'aquest any, celebrarien cada anualitat la seva festa d'aniversari com un festeig per haver resistit un any més. I així ho van fer, aquell any van celebrar el 25è aniversari amb magnificència i així ho han fet fins al dia d'avui.

Paco té actualment 54 anys i, com s'indicava anteriorment, s'ha passat la vida resistint. A més dels seus problemes de salut, ha hagut de resistir els repudis d'un sistema pel sol fet de tenir un cromosoma més en el Par 21. En aquest sentit, en el sistema actual, hi ha hagut avenços, no els suficients i el debat encara segueix vigent, però Paco ha hagut de patir en carn pròpia els assenyalaments a la seva persona durant molts anys, en un país que intentava deixar enrere una dictadura. Resistir per ser advertit com a... diferent.

Va trobar refugi en les seves dues passions: la pintura i la música. Va aprendre els coneixements bàsics de l'art mentre creixia la seva passió per Manolo Escobar, cantant espanyol, referent de la cobla andalusa en els anys 70 i 80. Sempre amb la companyia de la seva germana Rosa, Paco iniciava els seus primers passos en el món de la pintura, començava a treure de les seves entranyes els primers personatges, començava a expressar-se a base de colors i traços únics.

Els seus dibuixos cridaven l'atenció, la mateixa que ell no rebia com a persona. Exposicions, concursos i mostres omplien aquest espai que li havia negat la societat. Va començar a rebre reconeixements, premis i ofertes inusuals, com la que va rebre a Suïssa, on una dona es va obcecar en obtenir una obra seva... al preu que fos.

Un dels seus majors èxits va consistir a crear el seu propi camí artístic a través del qual poder mostrar tots els mons de la seva imaginació. Un món ple de paisatges, escenaris i personatges únics i diversos, però sobretot plens de vida i que han estat exposats no només a les parets de diferents sales del planeta sinó recopilats en diferents col·leccions de contes i animacions de dibuixos animats.

Al final, amb el transcurs dels anys, Paco ha aconseguit ser, veritablement, diferent. La seva passió per la pintura, els seus traços, esbossos, exposicions i premis nacionals i internacionals, han reconegut a Paco com un ésser amb una capacitat diferent. Un ésser únic. La pintura de Paco és bondadosa, alegre i exquisida en el tractament del color. La seva creativitat està molt per sobre de molts de nosaltres. I si, aplaudim que ell és diferent, però no pels motius i menyspreus que el designa el sistema, sinó perquè Paco, com a gran artista que és, ha aconseguit convertir la seva vida en una obra d'art.